L'obesitat és una malaltia? Es pot curar?
L'obesitat és una malaltia crònica i multifactorial, però infravalorada, tal com subratlla la Societat Espanyola d'Obesitat, que considera que, pels diversos riscos que comporta per a la salut, hauria de deixar d'infravalorar-se, i ser diagnosticada i tractada correctament per metges especialistes. De fet, l'obesitat és la malaltia més prevalent a Espanya en l'actualitat.
L'Organització Mundial de la Salut defineix el sobrepès i l'obesitat com l'acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. D'aquí ve que totes dues patologies s'hagin inclòs en la Declaració Política de les Nacions Unides sobre les Malalties No Transmissibles. Per a combatre-les, un pla d'acció mundial estableix metes fins al 2025, entre elles, la detenció de l'augment de l'obesitat mundial fins a recuperar els nivells que hi havia en el 2010. A Catalunya, i tal com es desprèn de l´Enquesta de salut de Catalunya 2019, més de la meitat de la població de 18 a 74 anys i el 34,6% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes, el 24,4% presenta sobrepès i el 10,1%, obesitat. El sobrepès afecta per igual a nens i nenes, però l'obesitat és més freqüent en els nens (13,8%) que en les nenes (6,4%). Les mateixes dades revelen que gairebé una tercera part de la població de 3 a 14 anys (29,7%) consumeix de manera freqüent productes hipercalòrics, sense diferència segons el gènere. Precisament, la principal causa de l'obesitat i el sobrepès és el desequilibri energètic entre les calories consumides i les gastades. La humanitat ha augmentat progressivament el consum d'aliments amb alt contingut calòric, rics en greix, i ha disminuït les activitats físiques, en gran part perquè la majoria de treballs es realitzen asseguts davant d'una pantalla d'ordinador.
Tant el sobrepès com l'obesitat es calculen de manera simple dividint el pes d'una persona en quilos pel quadrat de la seva talla en metres (kg/m²). El resultat és el denominat Índex de Massa Corporal (IMC) que, si és superior a 25 kgs., indica sobrepès i, obesitat si aconsegueix o sobrepassa els 30. Amb aquests nivells d'IMC, les cardiopaties, accidents cerebrovasculars, la diabetis, osteoartritis i diversos càncers, com el de mama, pròstata fetge, ronyons o còlon poden donar-se amb més freqüència, així com la disminució de l'esperança de vida en persones amb sobrepès o obesitat.
La genètica és una de les possibles causes o influències de l'obesitat. En una família amb antecedents de diabetis, probablement existirà un major risc d'obesitat en els descendents. Els hàbits de vida, com un excessiu sedentarisme, i els costums alimentaris també influeixen a patir o no obesitat i poden propiciar o prevenir l'obesitat i el sobrepès, en cas d'antecedents familiars amb ella.
Totes dues patologies es poden prevenir amb una ingesta més saludable d'aliments i la pràctica d'exercici físic de manera habitual. Però la responsabilitat i esforç individual requerits per a eliminar grans quantitats de greix de més en el cos no sempre són assumibles per a qui càrrega amb això des de temps enrere, per això se solen considerar malalties cròniques.
Encara que l'obesitat és considerada una malaltia crònica, la cirurgia denominada bariàtrica, que és la prescrita en casos d'excés de greix perjudicial per a la salut, permet reduir el pes i, amb això, el risc de patologies que la gran obesitat comporta. La cirurgia de l'obesitat concentra diverses tècniques que, en funció del funcionament metabòlic del pacient i el seu historial mèdic, s'aplica en el tractament de l'excés de pes en els casos de perjudici per a la salut.