Header Diabetis

Diabetis

La diabetis (Diabetes mellitus) és una malaltia metabòlica i crònica caracteritzada per l'excés de glucosa (sucre) en sang. El nivell augmenta perquè el cos és incapaç de metabolitzar-la bé.

La glucosa prové dels aliments que prenem. La insulina és una hormona fabricada pel pàncrees, la funció de la qual és subministrar glucosa a les cèl·lules de la sang, que actuarà com a font d’energia per tal de dur a terme els diferents processos vitals. La diabetis es produeix per un dèficit o funcionament erroni de la insulina. Un organisme ha de ser capaç de mantenir glucèmies entre 100mg/ml (en dejú) i 140 mg/ml (després de la ingesta). A la diabetis, l'augment sostingut de la glucosa en sang pot arribar a causar lesions en diferents òrgans, preferentment en el sistema cardiovascular.

Tipologia

Diabetis mellitus tipus 1 – Diabetis mellitus insulinodependent

Sol aparèixer en la infància, l'adolescència i la joventut, sol ser congènita i representa el 10% dels casos de diabetis. Apareix d'una manera brusca i si no s’aplica el tractament adequat s’agreuja ràpidament.

El pàncrees no és capaç de produir insulina i, per solucionar aquest problema, algú que pateix diabetis tipus 1 ha d'administrar-se-la de forma externa a través d'injecció o bomba d'infusió.

Diabetis mellitus tipus 2 – Diabetis mellitus no insulinodependent

Sol tenir una aparició tardana, acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys. Pot passar desapercebuda durant molt de temps i per tant, en dificulta el diagnòstic i el tractament precoços.

Representa el 80% dels casos de diabetis.

El pàncrees produeix insulina però aquests és incapaç d'introduir la glucosa de la sang dins de les cèl.lules. S'associa a l'obesitat i el sedentarisme.

Tot i que d’entrada no calgui administrar insulina, no vol dir que en funció de com evolucioni pugui ser necessària.

És cada cop més freqüent, i segons l’OMS, constitueix una de els pandèmies del segle XXI.

Diabetis gestacional

Es tracta d’una alteració del control de la glucèmia que es produeix durant la gestació i que finalitza després del part. Pot provocar en la mare una tendència a la diabetis amb posterioritat al part.

També pot tenir implicacions per al nadó però amb controls intensius i una aplicació immediata de mesures correctores, avui dia en el nostre medi són gairebé inexistents.

Aquests casos acostumen a controlar-se a través de la dieta.

Diabetis mellitus secundaria

La causa rau en una malaltia o tractament medicamentós capaç d’elevar, inadequadament, la quantitat de glucosa a la sang. Es recupera la normalitat un cop desapareguda la causa.


Causes

En el cas de la diabetis de tipus 1, hi intervenen una combinació de factors ambientals juntament amb la predisposició genètica. El que passa dins l’organisme és que es produeix una reacció autoimmunitària en la qual el sistema de defenses de l’organisme malmet les cèl·lules que produeixen insulina al pàncrees. Conseqüentment, l’organisme no produeix la insulina que aquest necessita.

En el cas de la diabetis de tipus 2, hi pot haver resistència en la utilització de la insulina. Així, tan si el pàncrees no produeix insulina, com si hi ha problemes per aprofitar-la, el resultat és que la glucosa es queda a la sang enlloc de penetrar a les cèl·lules i per tant, n’eleva el nivell normal (hiperglucèmia).

Es tracta d’un procés multicausal, ja que no s’ha pogut determinar una causa única que expliqui aquestes anomalies.

Els factors de risc més influents són:

  • Sobrepès i obesitat
  • Sedentarisme
  • Antecedents familiar
  • Antecedents de diabetis gestacional
  • Hipertensió i hiperlipèmia
  • Dones a partir dels 40 anys amb ovaris poliquístics

Símptomes

La diabetis no fa mal enlloc. Hi ha signes que permeten sospitar l’aparició d’una diabetis però cap és clar ni definitiu. És per això, que serà sempre el metge o la metgessa qui en determinarà la seva existència.

Alguns d’aquests símptomes són els següents:

  • Constant necessitat d’orinar
  • Fatiga extrema
  • Set inusual (excessiva)
  • Pèrdua de pes
  • Irritabilitat i canvis d’ànim
  • Gana excessiva
  • Malestar digestiu
  • Problemes de coagulació
  • Problemes de visió

Diagnòstic

La diabetis es diagnostica a través d'un anàlisis de sang de diferent tipus.

Examen de glucèmia

Consisteix en extreure una mostra de sang per tal de mesurar els nivells de glucosa. La prova, es pot realitzar en dejú de vuit hores o de forma aleatòria en qualsevol moment del dia. Els resultats variaran en funció del que la persona hagi menjat o begut abans de l’examen.

Prova de tolerància a la glucosa oral

Consisteix en dues extraccions de sang. La primera requereix un dejú de vuit hores i la segona es realitza després de que la persona hagi ingerit un líquid amb sucre. Aquesta prova informa de si l’increment de glucèmia normal a causa de la ingesta controlada de sucre es normalitza en el període de temps adequat. El professional de la salut valora si els resultats que s’obtenen són correctes o es troben per sobre d’un determinat nivell que es considera diagnòstic de diabetis.

Test d’hemoglobina A1c

Es tracta d’una anàlisi de sang senzilla. La persona pot menjar i beure abans de l’extracció de la mostra. L'hemoglobina A1c es forma quan l'excés de glucosa a la sang s'uneix a les molècules que transporten oxigen en els glòbuls vermells. Aquest test informa del nivell mitjà de glucèmia els darrers mesos.


Tractament

El principal objectiu del correcte tractament de la diabetis és el d’evitar, retardar o si més no, atenuar les possibles complicacions de la malaltia. El tractament es basa en tres punts bàsics que han d’estar en equilibri.

Dieta

Un professional elaborarà un pla personalitzat tenint en compte diversos factors com el tipus de diabetis, l’edat, el pes etc.
Alguns trets característics de l’alimentació són:

  • Restringir els sucres d’addició
  • Calcular i distribuir de forma adequada els aliments rics en hidrats de carboni
  • Prioritzar el aliments rics en fibres com les verdures, hortalisses, llegums etc.
  • Restringit el consum d’aliments rics en greixos saturats com embotits, mantegues i nates, carns grasses etc.
  • Respectar el nombre d’àpats proposats (4/5) i els horaris

Medicació

  • Diabetis 1
    Requereix sempre l’administració d’insulina, que no és activa per via oral i per això s’ha d’injectar.
    El metge en determina la necessitat, la quantitat i la freqüència d’administració.
  • Diabetis 2
    Implica fàrmacs orals o insulina depenent del grau d’evolució i quan amb la dieta i l’exercici físic no n’hi ha prou.

Exercici físic

Es recomana practicar exercici regularment.L’exercici ha de tenir en compte la condició física de cada persona, el tipus de medicació i l’edat.

  • El tabac és incompatible amb la diabetis ja que contribueix a l’aparició de complicacions cròniques de la malaltia

Complicacions de la diabetis

Complicacion cròniques

  • Tendència a l'envelliment precoç de les grans artèries, que pot comportar un major risc de patir accidents vasculars cerebrals, infarts de miocardi i l'arribada defectuosa de sang a les extremitats inferiors.
  • Afectació específica dels ulls (retinopatia diabètica) amb risc de perdre visió.
  • Afectació específica del ronyó (nefropatia diabètica) amb risc de sofrir insuficiència renal crònica i, en ocasions, acabar necessitant diàlisi o trasplantament renal.
  • Afectació específica del sistema nerviós (neuropatia diabètica) amb aparició de trastorns de la sensibilitat (especialment a les cames i als peus) i de la potència sexual en l'home.
  • Poca capacitat per lluitar contra les infeccions. Lesions de la pell.
  • Una diabetis mal compensada pot afectar la fertilitat en la dona.

Complicacions agudes

  • Cetoacidosi
    Manifestació clínica d'un excés de glucosa a la sang, amb la corresponent intensificació de la necessitat d'orinar i de beure per tal d'evitar la deshidratació. El grau més intens d'aquesta complicació és el coma diabètic, que pot arribar a ser molt greu.
  • Hipoglucèmia
    És un descens excessiu del nivell de glucosa a la sang.
    Es manifesta, amb més o menys intensitat, amb sudoració, tremolor, debilitat intensa, desorientació i, fins i tot, si no es tracta, amb convulsions i pèrdua de consciència.

Prevenció

La prevenció consisteix en accions encaminades a evitar un esdeveniment abans que succeeixi.

Diabetis mellitus tipus 1

En aquest cas la prevenció és difícil d’establir, ja que l’aparició d’aquest tipus de diabetis es relaciona amb factors hereditaris i ambientals.

Diabetis mellitus tipus 2

Podem parlar d'una prevenció primària centrada en una sèrie de factors evitables, com són: Obesitat, Sedentarisme, Medicació hormonal, Estrès

Recomanacions

  • Realitzar exercici de forma regular
  • Mantenir una dieta equilibrada. Tenir cura d'aquests hàbits des de la infància i adolescència
  • Abstenir-se de consumir drogues i tabac
  • Revisions periòdiques

Subscriu-te a la newsletter