En 1948, el cos facultatiu de Clínica Corachan va arribar a comptar amb un total de setze metges. L'activitat del centre era exemplar per com treballaven els professionals, però també per la gran diversitat d'especialitats que dominaven. Es disposava d'especialistes en proctologia, dermatologia, cardiologia, cirurgia toràcica i pulmonar, elecroencefalografía, cirurgia plàstica, anestesiologia, malalties del sistema nerviós, neurocirurgia. I també es comptava amb el servei de cirurgia maxil·lofacial i odontologia, dermatologia i sifilografia, hematologia i transfusions, i otorrinolaringologia.

Va destacar també la professionalitat del doctor Antoni Subias i Fages, al qual se'l considera el pare de l'oncologia radioteràpica catalana. En 1957 va instal·lar una màquina de cobaltoterapia, que era una innovadora i potent bomba de cobalt amb la qual van poder començar a realitzar tractaments de radioteràpia, tant a pacients privats com als que acudien a la clínica procedents de mútues.

Un dels aspectes més peculiars de la història de Clínica Corachan és que un número considerable dels seus professionals mèdics van llegar als seus fills i, a vegades, també als seus nets, un bon nombre de serveis que havien nascut i crescut en el centre. Així va ser, per exemple, en el cas de Pi Figueras i el seu fill Jaume «Jim» Pi Figueras Badia. Altres sagues mèdiques van ser els Salamero, els Garriga o la peculiar història dels Casanelles, el fill dels quals va ser el ginecòleg que, malgrat la desesperació de les monges que l'ajudaven, va decidir administrar la píndola anticonceptiva a les pacients que la desitgessin.

Sagues com els Puig van viure l'evolució sencera d'un segle d'obstetrícia a través de tres generacions, des dels inicis de l'especialitat amb Puig Roig, passant per Puig Massana, fins a la modernitat més completa amb el net, Oriol Puig Puig, en el seu cas, com a cirurgià general. També Lluís Gubern Salisachs i el seu fill, així com el seu nebot, el doctor Alfredo Marqués Gubern, expliquen la història de la cirurgia pediàtrica, i el gran salt que en la clínica van provocar els Carbonell, el pare i els seus dos fills, pediatres de gran prestigi. Cal no oblidar la contribució dels germans Gil-Vernet Huguet, amb Josep Maria en cirurgia infantil i Emili i Lluís en ginecologia, al seu torn hereus de l'escola iniciada pel seu pare, Emili Gil-Vernet. Els doctors Simancas, Tresserres, Caussa, Montesinos i els Ramentol (pare i fill) se sumen a la llista interminable de sagues mèdiques dedicades a la clínica. Històries que a vegades es van estendre també als nebots, com el propi doctor Llach, que va incorporar a dos dels seus, els coneguts analistes Carles i Josep Peya Llach, que van donar continuïtat al servei durant diverses dècades.

En pocs anys, a base d'excel·lència i treball, la importància i el prestigi de Clínica Corachan van ser en augment en la societat barcelonina. Moltes dones decidien tenir als seus fills en la clínica i així ho van continuar fent també les filles i les netes d'aquestes. Amb el ferm doctor Cuyás i la també discreta figura de Ricardo Corachan, a mitjan anys cinquanta, el centre ja era considerat un dels millors hospitals privats. Una vegada al mes, el cos facultatiu, compost pels antics deixebles de Corachan, celebrava a la biblioteca les reunions del consell d'administració. Analitzaven sobretot casos concrets de pacients. De manera excepcional i per requeriment d'algun facultatiu, assistien al consell professors i catedràtics externs, figures il·lustres com Agustí Pedro-Pons, Francesc Vilardell, Alfredo Rocha o el professor Gibert i Queraltó.