L'hospital de referència a Barcelona
Durant més de cinc segles, des de l'any 1401 fins a 1926, l'Hospital de la Santa Cruz –avui Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- va ser l'hospital general de referència de la ciutat de Barcelona. I va ser allà on Manuel Corachan va començar treballant com a cirurgià. Unes setmanes després d'haver inaugurat la seva clínica, en 1921, va obtenir una plaça de metge com a cap del servei de cirurgia general de l'Hospital de la Santa Cruz.
Malgrat haver de treballar en unes molt modestes i precàries condicions, amb sales en les quals hi havia quatre files de llits per a pacients, un sol quiròfan i sense dispensaris, Corachan va desenvolupar una brillant carrera i va aconseguir la seva càtedra de cirurgia gàstrica. També va aconseguir que molts metges de diferents especialitats compaginessin, com ell mateix feia, la seva labor assistencial pública amb la privada en la Clínica Corachan.
Un dels reptes que es va proposar Manuel Corachan va ser el de millorar diversos procediments quirúrgics de l'època. Volia aconseguir que l'impacte de la cirurgia fos el menor possible per al pacient. La precisió i eficàcia de la intervenció quirúrgica, és a dir, l'èxit tècnic de l'operació, era clau a les seves mans, com a cirurgià de referència, però ell es va imposar també com a prioritat el benestar màxim en la recuperació del pacient. Es va proposar que les cures postoperatòries fossin el més òptimes possible per a garantir el confort del pacient durant el seu rescabalament. D'aquí al fet que Manuel Corachan donés tanta importància a comptar amb la seva pròpia clínica, perquè en ella li era possible controlar tot el procés, des del preoperatori, fins al postoperatori.
Atenció integral
Aquella manera de treballar era molt nova per a l'època. Gràcies a la minuciositat en tot el procés quirúrgic, des que el pacient ingressava, fins que tornava al seu domicili, la Clínica Corachan instaurava així el concepte d'atenció integral al convalescent. Manuel Corachan va ser pioner en això, consolidant al seu torn un gran prestigi per la perfecció tècnica exercida en les seves intervencions, l'audàcia serena i reflexiva en la seva manera de treballar. L'elegància, la senzillesa i la seva voluntat d'assistència integral al pacient van fer que de tota Catalunya i fins i tot de la resta d'Espanya i de tota Hispanoamèrica comencessin a acudir cada any, tant a Clínica Corachan com a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, centenars de pacients de totes les classes i estrats socials. En tots dos centres hospitalaris es va atendre sempre intel·lectuals, empleats, aristòcrates, pagesos, industrials i obrers. Per a tots ells, el doctor Corachan, selecte i popular al mateix temps, donava el mateix tracte pròxim, paternal i animós. Hi havia dues frases seves que resumien bé la seva actitud davant els pacients i la seva manera d'entendre la professió: «El malalt ja té bastant amb estar malalt» i «El malalt sempre té raó»