Què s'estudia quan una persona ronca?

L'estudi del ronc no consisteix únicament a determinar si una persona ronca molt o poc. És important explorar la via aèria superior i valorar les zones que poden afavorir la seva obstrucció.

Entre altres aspectes, s'estudien:

• La permeabilitat de les fosses nasals: La presència de desviacions del septe nasal i/o la grandària dels cornetes.
• La grandària de les amígdales.
• El paladar i l'úvula.
• La llengua i la base de la llengua.
• Les característiques generals de la via aèria superior.

Aquesta exploració ajuda a orientar el tractament. Quan existeix sospita de AOS, ha de completar-se amb proves que permetin estudiar la respiració mentre dormim.

Quan pot el ronc indicar alguna cosa més?

El ronc per si sol no significa que existeixi AOS. No obstant això, convé prestar-li especial atenció quan apareix acompanyat d'altres símptomes, com:

• Pauses en la respiració observades durant el somni.
• Despertessis amb sensació d'ofec o panteixos.
• Somnolència o cansament excessiu durant el dia.
• Mal de cap en despertar.
• Dificultat per a concentrar-se.
• Irritabilitat o canvis en l'estat d'ànim.
• Sensació habitual de somni poc reparador.

Quan apareixen aquests símptomes, pot ser necessari completar l'estudi per a determinar si existeix apnea obstructiva del somni i valorar la seva gravetat.

Per què algunes persones s'aixequen cansades encara que hagin dormit vuit hores?

En l'apnea obstructiva del somni, la via aèria s'estreny o es tanca de forma repetida durant la nit, dificultant o interrompent la respiració. Aquests episodis poden provocar descensos de l'oxigen en sang i petits despertessis que permeten recuperar el pas de l'aire.

Encara que la persona no sempre sigui conscient d'aquestes interrupcions del somni, la seva repetició pot impedir que el somni sigui reparador.

Per això, algú pot dormir set o vuit hores i, així i tot, aixecar-se cansat, tenir dificultats per a mantenir l'atenció o presentar somnolència durant el dia.

Pot aparèixer també en nens?

La AOS també pot afectar els nens. En la infància, la causa més freqüent és la hipertròfia adenoamigdalar, és a dir, l'augment de grandària de les adenoides—conegudes com a vegetacions— i de les amígdales, que pot dificultar el pas de l'aire durant el somni.

A més del ronc i les pauses respiratòries, els nens poden presentar respiració per la boca, somni inquiet, sudoració nocturna o dificultat per a despertar-se. Durant el dia, poden mostrar irritabilitat, hiperactivitat o problemes d'atenció i rendiment escolar, en lloc de la somnolència més habitual en els adults.

Quines proves permeten diagnosticar l'apnea del son?

Per a confirmar el diagnòstic i conèixer la gravetat de l'apnea, poden realitzar-se proves específiques:

• Polisomnografia: registra la respiració, el nivell d'oxigen, l'activitat cerebral i altres paràmetres que permeten analitzar el somni i les seves interrupcions.
• Poligrafia respiratòria: registra principalment el flux d'aire, l'esforç respiratori i el nivell d'oxigen durant la nit.

En Clínica Corachan poden realitzar-se estudis del somni mitjançant polisomnografia i/o poligrafia respiratòria, segons la indicació de l'especialista. L'elecció de la prova depèn de l'edat, els símptomes i les característiques de cada pacient.

No tots els roncs tenen el mateix origen: què aporta la DISE (Endoscòpia del Somni Induït)?

Un dels aspectes importants en estudiar a una persona que ronca és determinar on es produeix l'obstrucció.

En alguns pacients predomina la dificultat per a respirar pel nas; en uns altres, l'obstrucció es localitza en el paladar, les amígdales, la base de la llengua o en diversos nivells de la via aèria.

En pacients seleccionats, la valoració pot completar-se amb una endoscòpia sota somni induït o DISE, per les seves sigles en anglès (drug-*induced sleep endoscopy).

Aquesta exploració es realitza mitjançant un endoscopi flexible mentre el pacient es troba sota sedació, en condicions que permeten observar com es comporta la via aèria durant un somni induït per fàrmacs. Ajuda a identificar les zones i els patrons d'obstrucció i a triar el tractament més adequat, especialment quan es valora una intervenció quirúrgica o altres alternatives terapèutiques.

La DISE complementa l'exploració i l'estudi del somni: la polisomnografia o la poligrafia permeten diagnosticar i quantificar l'apnea, mentre que la DISE ajuda a localitzar l'obstrucció.

Quan convé consultar?

És recomanable realitzar una valoració especialitzada quan:

• Els roncs apareixen pràcticament totes les nits.
• Són especialment intensos.
• Existeix sensació habitual d'obstrucció nasal.
• Algú ha observat pauses respiratòries durant el somni.
• Es produeixen despertessis amb sensació d'ofec.
• El cansament o la somnolència afecten l'activitat quotidiana.
• Un nen ronca de manera persistent, realitza pauses respiratòries durant el somni, respira per la boca o presenta un somni inquiet.

La valoració permet identificar possibles causes anatòmiques i decidir quines proves són necessàries per a establir el diagnòstic i orientar el tractament.

Roncar no sempre és només una molèstia

El ronc pot semblar simplement un problema que afecta el descans de qui dorm al costat. No obstant això, quan és persistent, pot ser un senyal de dificultat per al pas de l'aire durant el somni.

Si ronques habitualment, et despertes cansat o algú ha observat que deixes de respirar mentre dorms, el Servei d'Otorrinolaringologia de Clínica Corachan pot valorar la teva via aèria i coordinar l'estudi amb la Unitat del Somni. Aquesta valoració també està indicada en nens amb ronc persistent o sospita d'apnea.

Dr Juan Ramón Gras, otorrinolaringòleg